THE WIND THAT SHAKES THE BARLEY, Ken Loach, 2006per Lluis FalcóAl món rural de la Irlanda de 1920 un grup de pagesos s’uneixen per formar un exèrcit de guerrillers voluntaris i enfrontar-se als violents Black and Tans, tropes britàniques enviades per sufocar les aspiracions independentistes irlandeses. La formació de la consciència política nacional de Damien, un jove irlandès que abandona la carrera de metge per lluitar contra l’opresor, és el fil conductor de la pel.lícula. Damien es reuneix amb el seu germà, Teddy, l’altre protagonista, en una lluita violenta i perillosa per la llibertat.
La lluita dels insurgents va conduir als britànics a un punt crític i els va obligar a signar un tractat per aturar la violència. Malgrat l’aparent victòria del nacionalisme irlandès, després del tractat que divideix Irlanda, va esclatar la guerra civil i les famílies que havien estat lluitant unides, es veuran desgarrades i els seus membres convertits en enemics. Així, els dos germans protagonistes, seguiran camins diferents.
Per Damien la consciència nacional ha d’anar de la ma de la consciència social revolucionària. Són els anys en què ha triumfat la revolució socialista soviètica i el fantasma de la revolució s’estén per Europa. Damien no entén la llibertat d’Irlanda sense canvis profunds en l’ordre social que permetin viure la gent en igualtat d’oportunitats.
Teddy, en canvi, representa una altra cara ben diferent del nacionalisme irlandés, la contrarevolució. Per Teddy i els seus seguidors, la llibertat d’Irlanda ha de servir perquè el poder econòmic continuï en les mateixes mans, aquells amb els quals es podia fer negoci, en paraules de l’època. I als anglesos, Churchill, Lloyd George i altres, això ja els anava bé.
Ken Loach fa una reflexió que ens sitúa en el present: a partir d’una situació d’abús inicial comesa pel poder central, moviments amb interessos divergents s’uneixen contra l’opressor comú, però al final aquestes diferències acabaran portant a un enfrontament. Segons Loach, això mateix es podria viure avui a l’Irak on l’oposició a Gran Bretanya i Estat Units uneix ara molta gent, però aviat podrien descubrir que tenen interessos molt diferents entre ells quan els invasors es vegin forçats a marxar.
The Wind that Shakes the Barley ha rebut crítiques de pel.lícula antibritànica. Als anglesos ultraconservadors sembla no els agrada que es miri el passat imperial britànic amb ira des del seu propi país. La manera com els anglesos tracten el seu passat recent no és molt diferent a la dels revisionistes alemanys, italians, francesos o espanyols. El tractament de la memòria col.lectiva a Europa serà un dels pilars que bastiran la propera exposició produida pel Museu del Vent, “El Teatre de la Memòria”.
Fitxa tècnica:
Direcció Ken Loach
Guió Paul Laverty
Productora Rebecca O’Brien
Any de producció 2006
Data d’estrena 15 de setembre de 2006
